Música

YT: George Barnett, una passió multi-instrumental

Imprimeix Correu electrònic
Entreteniment - Música
divendres, 10 de maig de 2013 20:47

És un fet que la gran majoria dels músics comencen la seva carrera aprenent melodies d'altres artistes, encara que això no significa que dicas versions siguin alguna cosa que valgui la pena veure. I és que per fer un bon cover es requereix talent i ganes de trencar l'original, però també un cert encant, encant que definitivament té George Barnett, un novell músic originari de Gran Bretanya que s'ha convertit en una dels estels de la xarxa gràcies a les seves ben instrumentades versions en video, de les quals han estat testimonis més de 2 milions de persones en YouTube. Per això, avui parlarem d'ell en la nostra secció dedicada a les promeses i èxits del canal de videos.

george barnett

Segons cueta el propi George Barnett en el seu lloc oficial, ell va començar a compondre música a l'edat de 3 anys i, des de llavors, ha aconseguit dominar instruments com el piano, la guitarra, el baix i la bateria, que per cert va ser el seu principal amor per molts anys. Així, amb amb prou feines 19 anys, aquest anglès no és només un multi-instrumentista capaç sinó un intèrpret consumat, com ho va demostrar el seu més recent cover a "Get Lucky", el nou èxit de Daft Punk que està sonant pràcticament fins a en la sopa.

L'interessant de l'assumpte és que Barnett toca tots els instruments en la seva versió i que aconsegueix conservar l'energia de l'original amb una bona interpretació. És cert, no ofereix innovació i canvis, però sí surt ben lliurat en l'intent. O almenys això semblen dir les gairebé un milió i mitjà de reproduccions que ha tingut el seu audiovisual en menys de dues setmanes.

No obstant això, cal dir que aquest jove cantant no és només fan de l'electrònica. Entre les versions que ha realitzat, i que poden veure al seu canal oficial, es troben "Swimming Pools" de Kendrick Lamar i "Ride" de Llana del Rei. Li agrada el pop? És un fet. Però a més la seva veu, ben afinada encara que amb una tesitura molt de "el veí del costat", s'adapta perfecte a aquest tipus de melodies una mica més comercials i pegajosas.

També cal dir que el noi sap produir videos senzills però gens avorrits, alguna cosa que ha vingut fent pràcticament des de 2009 amb bons resultats. De fet, a la data el també compositor ja suma 2 milions de reproduccions al seu canal, alguna cosa que no qualsevol pot aconseguir.

Però no creen que aquest anglès gens més té covers. De fet, encara que al principi volia ser baterista, i fins i tot va guanyar en 2008 el premi al millor baterista jove de la Gran Bretanya, des de 2010 s'ha dedicat a gravar melodies de la seva pròpia autoria amb gran èxit. Actualment el músic té dos EP's titulats Sierra Planes i Where The Devil Sleeps, a més d'un primer llarga durada anomenat 17 Days, el qual va ser editat al març de l'any passat. Tota la seva discografia està disponible en tendes en línia i en el seu propi perfil en Bandcamp.

Cal dir, per cert, que aquest primer llarga durada presenta melodies energètiques, construïdes amb un so pop-rock d'allò més clàssic, però amb bona manufactura i una certa influència folk i jazz, a més d'arranjaments ben pensats que li donen a cada tema una personalitat diferent.

Actualment, el cantant està promocionant el seu primer llarga durada i actuant al seu país natal amb la seva banda, The Ninth Wave, a més de continuar amb la producció de les seves videos tant de melodies originals com de covers. El músic té la seva pròpia pàgina web, perfils en Facebook i Twitter per si els interessa; a més del físic d'un estel de rock i molts seguidors, que probablement seguiran augmentant a l'una dels seus ben instrumentats covers. Qui sàpigues si la sort li donarà per internacionalitzar-se, però el que és molt cert és que fins al moment ho ve fent molt bé.

L'entrada YT: George Barnett, una passió multi-instrumental apareix primer en Cullera Sonica.




Font
 

Ressenya: Noah And The Whale – Heart of Nowhere

Imprimeix Correu electrònic
Entreteniment - Música
divendres, 10 de maig de 2013 19:07

Noah And The Whale és una d'aquestes agrupacions que es va fer la seva lugarcito en l'indie rock de l'escena mundial a força de cançons tendres, bons ritmes, cors pegadizos i sons que li donen un sentiment profund a les seves cançons. L'última producció que van presentar, Last Night onEarth , va tenir una bona crítica i èxit rellevant a tot el món i va ser llançada en el 2011. Dos anys més tard arriba Heart of Nowhere, que es tracta d'una producció profunda, que segueix la mateixa línia musical de l'agrupació i que els va permetre innovar una mica. Sí, senyors, aquesta és la ressenya del nou àlbum de Noah And The Whale.

Heart of Nowhere

Heart of Nowhere és la quarta producció d'estudi de la banda anglesa que ve de Londres i va ser presentat de manera oficial fa solament quatre dies. L'interessant d'aquesta producció és que no va arribar sola, sinó també amb un curt de mitja hora que porta el mateix nom.

Com va succeir ja cent de vegades al llarg de la història de la música, la qual cosa va inspirar aquesta nova producció va ser la gira de Last Night on Earth i tot el que un s'arriba a perdre quan es va durant tant temps de casa. Per exemple, Charlie Fink, el vocalista, va comentar que quan va tornar a la seva llar després de la gira va saber que un dels seus millors amics s'havia compromès: "Em vaig anar durant tant temps que no sabia el que passava".

El procés d'escriptura va ser durant dues setmanes d'aïllament a la illa Osea, en Essex, també Anglaterra, i en La Fabriqui, al sud de França. Tot perquè no hi hagi distraccions i es poguessin concentrar al 100% a plasmar totes les seves idees i pensaments.

Una de les coses que van voler fer a l'hora de crear aquest nou àlbum va ser que cadascuna de les seves cançons funcionés com a pròpia. És a dir, que es poguessin escoltar independentment si es va escoltar la resta d'Heart Of Nowhere. Els que l'escoltin completa s'adonaran que ho van aconseguir amb escreix. Dóna la sensació que cadascun dels tracks que conforma l'àlbum és un single.

En les seves lletres es pot gaudir d'experiències d'algú que està deixant enrere l'adolescència i entra en l'adultesa, l'amistat, l'amor i tot el que pot témer o gaudir algú que té 26 anys com és Fink.

Un dels temes principals, més enllà de la nostàlgia i la fi de l'adolescència, és l'acceptació. Comença amb una cançó melodramática que explica la història d'un noi que vol trencar amb la seva família. Bàsicament l'acceptació per part de la teva família a l'hora d'entendre qui ets i qui vols ser a l'hora de fer-te home.

L'interessant de Noah And The Whale és que no paren de fer les coses bé. A l'hora de compondre tenen bones idees, a l'hora de triar els instruments (violins, per exemple) tenen bones idees, a l'hora de triar les melodies pegajosas que no se't vagin més del cap tenen bones idees. Fa falta més? Sí, talent i, curiosament, també ho tenen.

Si ben Heart Of Nowhere comença amb una introducció que està molt bé assolida, l'àlbum obre realment amb la cançó que li dóna nom a la producció. El disc et vola el cap amb violins que li van donant permís a la resta dels instruments per ingressar. Un groove que se't queda pegat bé dins i una lírica que marca de què anirà la producció. Parla del viure amb por, d'anar-se, d'escapar, de tractar, de prendre riscos i d'anar-se durant la nit. Un tema bellíssim per obrir.

"All Through The Night" és el clàssic track que una banda d'indie rock ha d'incloure en un disc. Té una ona perfecta i, a més, té uns punteos que recorden al vell rock dels 80s. Tot disfressat en una ona new age hipster d'anteojos gruixuts i aventures nocturnes. Tres d'una és alguna cosa que no sol succeir, però Noah ho aconsegueix i, el que li segueix, "Lifetime", segueix el mateix estil de violí (potser van abusar en ficar-ho tan seguit, encara que marca una tendència en l'àlbum). El mateix tipus de lírica i amb una base constant de bateria que li dóna un ritme clàssic al tema.

8.5/10

Cançons com "One Habiti Night", "There Will Menja A Time" o "Now Is Exactly The Time" fan que aquesta producció sigui una de les millors i més interessants que té Noah And The Whale. Un disc humanitzat, que parla d'un moment que tots vivim i hem de travessar, d'un moment ple de pors i dubtes. Tot amb una música de fons molt amena –no així arriscada, encara que no tingui per què ser-ho-. Val la pena? Moltíssim.

Data de llançament: 06/05/2013
Discogràfica: Mercury Records
Compra el disc: Amazon
Cançons destacades: "All Through The Night", "Lifetime", "One Habiti Night"

L'entrada Ressenya: Noah And The Whale – Heart of Nowhere apareix primer en Cullera Sonica.




Font
 

Jeff Hanneman de Slayer va morir de cirrosis

Imprimeix Correu electrònic
Entreteniment - Música
divendres, 10 de maig de 2013 15:53

Notícia dura, però real. Sabíem que la mort de Jeff Hanneman havia estat per una fallada hepàtica, però desconeixíem el que ho havia originat. Segons comenta Slayer en un comunicat en el seu Facebook oficial, la causa va ser una cirrosis:

Acabem d'assabentar-nos que la causa oficial de la mort de Jeff va ser una cirrosis provocada per l'alcohol. En els últims anys va estar lluitant contra alguns problemes de salut, incloent la fascitis necrotizante que li va destrossar, però ni el propi Jeff ni les persones properes a ell coneixien la gravetat del seu problema amb el fetge fins als últims dies de la seva vida. Contrari al que diuen alguns informes, Jeff no estava en cap llista d'espera de transplantes quan va morir, o abans d'això. De fet, tot apuntava al fet que estava millorant. Estava emocionat i desitjant treballar en un nou disc.

Jeff Hanneman

Fins ara, tota la ràbia s'havia centrat en la maleïda aranya que ho va apartar dels escenaris fa un parell d'anys, però ara és molt més frustrant perquè confirmem que la seva mort es podria haver evitat si el guitarrista s'hagués controlat més amb la beguda.

Recordem que la seva aportació a Slayer va ser fonamental. Vam estar repassant alguns dels clàssics de Slayer que va compondre i, la veritat, ho tirarem molt de menys.

En un altre ordre de coses, la banda va confirmar en la seva Facebook que segueix en peus la gira europea d'aquest estiu, que els portarà pel Resurrection Fest a l'agost. Com estava sent habitual des que Jeff no tocava en directe amb la banda, el seu lloc ho ocuparà Gary Holt d'Exodus. En principi, el treball en el nou àlbum també seguirà avanci.

L'entrada Jeff Hanneman de Slayer va morir de cirrosis apareix primer en Cullera Sonica.




Font
 

Horaris del Sonisphere 2013

Imprimeix Correu electrònic
Entreteniment - Música
divendres, 10 de maig de 2013 14:16

Sonisphere Spain 2013

La promotora Last Tour International ens acaba de passar els horaris del Sonisphere 2013, la cinquena edició espanyola del festival que se celebrarà el 31 de maig a Madrid i, amb mateix cartell, l'1 de juny a Barcelona. Recordem que Iron Maiden, Megadeth, Anthrax o Avantasia són els noms més destacats de la proposta musical de l'esdeveniment.

Les entrades es poden comprar a un preu de 64,60€ (despeses ja incloses) en els punts de venda que s'indiquen en la web oficial del festival. Solament queden tiquets de dia perquè, malgrat la polèmica, els abonaments VIP (Black Circle) es van esgotar fa unes setmanes.

En total, seran 10 bandes les que passin per l'únic escenari d'aquesta edició, que oferiran 12 hores de música en directe als seguidors. Solament en Rivas (Madrid), s'habilitarà una carpa en la qual diversos DJ's punxaran rock i heavy després de les actuacions i fins a les 6 del matí. No és un mal pla i, en aquesta ocasió, els espanyols no ens podem queixar. Sonisphere solament se celebrarà aquest any a França, Itàlia i, en el cas espanyol, a part de celebrar-se en dues ciutats, l'oferta musical no té gens que envejar a la francesa -els italià surten perdent aquesta vegada amb tan sol 7 grups-. O bé, si observem que els gals veuran a Iron Maiden, Limp Bizkit, Slayer, Megadeth, Korn, Motörhead, Stone Sour i Mastodon, entre uns altres, tal vegada sí hi hagi alguna diferència, no?

En qualsevol cas, aquests són els horaris del Sonisphere 2013 de l'estat espanyol:

Horaris per a ambdues ciutats

  • 14.50 - Obertura de portes

ESCENARI CLIVE BURR

  • 15.05 - Voodoo Six
  • 15.45 - October File
  • 16.25 - Xarxa Fang
  • 17.15 - Terra Santa
  • 18.10 - Newsted
  • 19.20 - Ghost
  • 20.45 - Iron Maiden
  • 23.15 - Anthrax
  • 0.30 - Megadeth
  • 1.45 - Avantasia
  • 3.00 - Fi actuacions

Només en Rivas Vaciamadrid:

CARPA DJs

  • 3.00-6.00 - Sonisphere DJs

L'entrada Horaris del Sonisphere 2013 apareix primer en Cullera Sonica.




Font
 
<< Inicia < Anterior 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Següent > Final >>

Pàgina 8 de 2374

Com funciona WikiNotícia?

WikiNoticia es un sistema combinat d'algorismes i persones, que adapta notícies d'altres idiomes al català / valencià, de manera iterativa. Això vol dir que algunes de les notícies poden contenir expressions o paraules incorrectes. Per això els nostres administradors i usuaris (alhora lectors) editen contínuament les notícies per corregir aquestes errades. D'aquesta manera i en molt poc temps, obtenim articles d'alta qualitat.

Només cal que et registris, entrar el nom d'usuari i contrasenya, i ja seràs capaç d'ajudar-nos a crear una gran font d'informació en català! Pots veure ací les preguntes més freqüents sobre com editar notícies.

Registra't i ajuda'ns a millorar