General

L'últim informe de comScore ofereix una imatge bastant curiosa: Espanya, immersa en una de les crisis econòmiques més greus del seu entorn i que mai ha gaudit d'una imatge especialment avançada tocant al desenvolupament tecnològic, lidera el rànquing de penetració de smartphones a Europa.

El nombre de persones que tenen smartphone i tablet ha augmentat un 70% en un any. Ademas, el creixement d'usuaris de tablets ha augmentat gairebé un 11% en un any, superant els 4 milions d'usuaris. Quan un espanyol surt a Europa, es troba amb la curiosa sensació de veure com la majoria dels usuaris en altres països porten habitualment terminals molt més antics que el seu: l'absència de subsidis dóna lloc a un parc en el qual la renovació té lloc amb molta més lentitud.

Darrere del fenomen estan, d'una banda, la persistència de models de subsidi de terminals en la dinàmica competitiva de les operadores, molt més perllongada que en la resta de països; i per un altre, l'acusat “efecte arrossegui” o comportament gregario clàssic en el consumidor espanyol. El normal, en un moment en què la majoria de les operadores semblen ja estar abandonant la política de subsidi de terminals, seria esperar una harmonització progressiva del mercat europeu, encara que aquest tipus d'evolució triga generalment un cert temps a fer-se visible.

Mentre, Espanya, ajudada per l'efecte demostració de ser el país que allotja el ja assentat Mobile World Congress, podria estar convertint-se en una espècie de mercat experimental per a la tecnologia mòbil: un correu d'un ex-alumne de fa alguns anys em comenta com una gran empresa del seu país va decidir llançar la seva aplicació en l'estat espanyol i invertir fortament en la captació d'usuaris, hagut de precisament al lideratge espanyol en la penetració de smartphones en el seu entorn, i al fet de poder considerar-se com un mercat de prova per a països llatinoamericans en determinats aspectes, tals com les polítiques de comunicació. Òbviament, un cas no pot prendre's com a indicatiu d'una tendència, però els arguments aportats pel meu ex-alumne no deixen de tenir cert sentit.

El repartiment del mercat entre les dues plataformes principals mostra al nostre país una creixent penetració d'Android, que arriba ja a un creixent 60% enfront del decreixent 10% de iOS, que dota al nostre mercat d'una homogeneïtat major que l'existent en molts altres països. Als Estats Units, per exemple, iOS representa un 39% i ha crescut gairebé tres punts des de l'any anterior, mentre que Android posseeix un 52% amb un descens de l'1.4% enfront de l'any passat. El repartiment té les seves conseqüències de cara als compromisos de desenvolupament: en l'estat espanyol, donar preferència al segment Android pot teòricament ajudar a obtenir una penetració més ràpida, però és una decisió no eximeix de compromisos: el segment iOS és representatiu d'estrats demogràfics amb major poder adquisitiu, tradicionalment identificats amb una afinitat tecnològica major.

En qualsevol cas, resulta curiós veure el nostre país en una situació de lideratge en aquest tipus de temes. I que provingui en part d'una dinàmica competitiva entre operadores, més encara…

Els bessons són essencials per comprendre la influència de l'herència i l'ambient en el desenvolupament. Un estudi amb ratolins ha mostrat com amb l'experiència es modifica el cervell. Els animals, genèticament idèntics, neixen iguals però aviat es van diferenciant. És l'emergència de la individualitat.

Francis Galton va encunyar els termes "nature and nurture" per explicar els efectes de l'herència i l'ambient . Des de llavors el debat continua de forma fructífera.

Per a cada tret d'un ésser viu, en quina mesura influeix l'ambient i en quina mesura influeixen els gens? En els extrems les coses estan clares: per molt bona alimentació que tinguem, ningú pot mesurar quatre metres. Així mateix, si algú no sent mai parlar, no aprendrà el llenguatge. Necessitem una dotació genètica i un ambient en el qual desenvolupar-nos.

Galton va anar també pioner en els estudis amb bessons. Si podem controlar una de les variables, podrem estudiar la influència de les altres. Dos bessons tenen idèntica dotació genètica. Podem, per tant, atribuir les diferències entre ells als factors ambientals.

Els bessons humans són una fantàstica font d'informació. Però també els bessons d'altres animals. En concret, ho són els ceps de ratolins. Si disposem d'un cep de ratolins idèntics, podem descartar els efectes de la genètica. Els ceps de ratolins genèticament idèntics s'han convertit en un instrument imprescindible en la investigació. Com s'aconsegueixen?

Disseny de la gàbia

La forma d'aconseguir un cep de ratolins genèticament idèntics és creuar-los germà amb germana durant generacions. Amb més de 20 generacions d'apareamiento de germans s'aconsegueix un cep en la qual pràcticament tots els gens són iguals. Quan els creus aconsegueixen les 150 generacions, es consideren 100% homocigóticos. Els ratolins s'aparien en autèntiques fàbriques. Existeixen més de 450 ceps de ratolí i 230 de rata.

La primera part del desenvolupament d'un ésser viu és independent de l'activitat . És a dir, els gens s'expressen de forma automàtica. Aconseguida una certa maduresa, en el cas dels mamífers encara sense haver nascut, el desenvolupament segueix intervingut pels gens però també per l'activitat. És a dir, des de molt ràpid, l'ambient comença a influir.

En el present estudi, els científics van posar a un grup de ratolins genèticament idèntics en una gàbia amb tot tipus d'atractius. Els ratolins es movien lliurement i podien jugar amb múltiples joguines. Els ratolins tenien una etiqueta de radiofreqüència RFID de manera que tots els seus moviments van ser gravats.

Fins i tot en bessons idèntics criats junts, hi ha sempre diferències observables que reflecteixen la influència de les respostes individuals. Aquestes diferències es manifesten en el desenvolupament neuronal del cervell.

40 ratolins idèntics criats junts van manifestar conductes que anaven divergint amb el temps. Uns exploraven més i uns altres menys. Existeix un àrea del cervell anomenada hipocamp on es formen noves neurones d'adult, la trucada neurogénesis. Els resultats van mostrar que els ratolins més actius tenien una major neurogénesis.

Malgrat un entorn comú i gens idèntics, els ratolins van mostrar patrons de comportament altament individualitzats, reaccionant al seu entorn de manera diferent.

Aquestes discrepàncies es van associar amb diferències en la generació de noves neurones en l'hipocamp, una regió del cervell que recolza l'aprenentatge i la memòria.

Els resultats suggereixen que l'experiència influeix en l'envelliment de la ment humana, que un ambient enriquit fomenta el desenvolupament de la individualitat

Aquests resultats són compatibles amb els de el famós estudi dels taxistes de Londres: obligats a conèixer tots els carrers de la seva ciutat, els taxistes tenen un hipocamp més gran de l'habitual.

Potser algun dia acabem de resoldre l'equació herència-ambienti. L'ús de bessons és una eina essencial.

La versió per iOS de Bang With Friends ha estat retirada de l'App Store d'Apple i, per tant, ara com ara no es pot descarregar. Els de Cupertino encara no han ofert les causes de la retirada i des del servei han comentat que treballaran per solucionar els problemes.

Fa just una setmana, el meu company Asier ens va parlar de Bang With Friends, un servei de nom bastant explícit que estava disponible a través de Facebook i en forma d'aplicació per dispostivos iOS i Android en la qual confessar amb quins contactes de Facebook estaríem disposats a tenir un escarceo amorós. El client per a dispositius mòbils es va llançar, precisament, la setmana passada i, sense massa explicacions, aquest ha acabat desapareixent en iOS: Apple ha retirat Bang With Friends de l'App Store.

I quin és el motiu d'aquesta retirada? Per què Apple ha retirat Bang With Friends de l'App Store? Amb prou feines 10 dies és el temps que ha transcorregut des que Bang With Friends arribés a l'App Store d'Apple fins que ha estat retirada pels de Cupertino (i això que l'aplicació ja va ser revisada en el seu temps i havia obtingut llum verda per publicar-se). La raó que ha portat a aquesta situació, realment, encara no es coneix però aquest tipus de casos no són nous i, amb anterioritat, s'han retirat aplicacions que no compleixen les pautes que fixa Apple.

Precisament, amb la idea de salvar alguns obstacles, l'aplicació va arribar a l'App Store sota el nom de BWF per evitar usar Bang With Friends però des del servei encara no són capaços d'explicar els motius més enllà de dir que treballaran per solucionar qualsevol problema i restaurar l'aplicació en l'App Store al més aviat possible.

I llavors? Per ventura Apple s'ha adonat de què tracta l'aplicació i s'ha retractat de la seva decisió? Com comentava, Apple encara no ha comentat gens sobre aquest tema i, ara com ara, solament des de BWF han estat els únics a comentar aquesta notícia però, encara que el nom de l'aplicació sigui tan explícit, aquesta en el fons és alguna cosa molt simple i innocu que no fa més que casar un parell de perfils que hagin consignat cert interès l'un en l'altre en l'aplicació. Per tant, seria rar pensar que l'ús de la paraula bang sigui el detonant però, la veritat, és que és millor esperar fins que s'aclareixin les coses.