Stars and Quarters. Imatge per Laura, usuari photine de Flickr. Usada sota llicència Creative Commons Attribution senar-Commercial-senar Derivs 2.0 Generic.
Novembre és el mes de la pàtria a Panamà i els panamenys celebren esdeveniments importants els dies 3, 4, 5, 10 i 28 del mes. Per rendir honors, el país es vas veure de vermell, blanc i blau, ressonen els tambors als carrers i les matinades es desperten al ritme de les Dianes, música executada tradicionalment en hores de la matinada de dies festius, per bandes de música d'escoles o cos de Bombers. Paral·lelament, en la blogósfera els panamenys també comparteixen els seus sentiments, el seu amor pel país i la seva visió sobre la seva identitat i el que significa fer pàtria.
Contrapunt és un blog panameny molt actiu i els seus autors han dedicat diverses entrades a aquestes celebracions. Començant el 3 de novembre, quan se celebra la Separació de Colòmbia, Ariel Bru –autor de Global Voices– comparteix com aquesta és una part de la història panamenya una mica borrosa; que com tota història, té dos punts de vista, el panameny i el colombià en aquest cas. Ariel ressalta que 107 anys després, els panamenys celebren:
l'oportunitat que tenim de ser un país independent, una nació jove que lentament segueix forjant el seu futur. Ojala que dins de cent set anys més l'avenir hagi deixat de ser una paraula per als eslògans de campanya política i sigui una realitat i puguem veure feia la nostra història amb el front en alt perquè hem justificat la nostra raó de ser un país, la nostra raó de ser Panamà.
Des de l'interior del país, Milciades Pinzón Rodríguez, en el seu blog Sociologia d'Azuero, aprofita les dates per analitzar un altre aspecte de la història panamenya, assenyalant que a Panamà, des de dates primerenques es van ser forjant dos països dins d'un:
D'una part el Panamà Transitista que responia a interès forans, expressat en l'eix colonial de Nom de Déu-Portobelo-Panamà i, aquesta altra part que per algun motiu es va denominar l'Interior Panameny; val dir, les circumscripcions administratives situades a l'oest de la Ciutat de Panamà, a les quals hem d'afegir, el Darién històric, cap a l'est.
Plantejar la situació ístmica d'aquesta manera suposa reconèixer implícitament l'existència de dues mentalitats. La una mercurial, directament depenent de l'economia mundial i, l'altra, menys cosmopolita, més rural i forjadora de l'ànima cultural del panameny; la que haurà de carregar amb la cultura nacional, material i immaterial, que fet i fet forjarà la panameñidad.
L'autor fa referència a la història panamenya per descriure les diferències entre la Panamà Transitista i l'Interior del país, per explicar com aquesta dualitat i aquesta barreja de cultures i interessos han donat lloc al panameny d'avui i als reptes que enfronta.
L'any passat, Yohel Amat del blog Així és el meu País, també va compartir els seus sentiments per la celebració d'aquestes festes i de com el significat del que és la pàtria va canviant amb els anys:
Solament el pas del temps i la maduresa que ve amb ell m'han ensenyat que la Pàtria és una mica més que cantar l'Himne els Dilluns al pati del col·legi.
La Pàtria és aquest sentiment de pertinença; d'arrelament; de satisfacció de saber que no vaguem com éssers ingràvids per l'èter, a diferència de molts que han hagut d'abandonar la terra que els va veure néixer.
Yohel fa una llista del que a la seva semblar explica el que és la pàtria: a més d'aquest sentiment de pertinença, ell inclou que Pàtria són els nostres nens, la nostra responsabilitat amb l'ambient, la capacitat de superar els obstacles per seguir aportant al país, l'amor de la nostra mare i la consideració cap als altres, entre altres exemples.
Alguns bloggers també recorren a recursos literaris per referir-se a allò que fa a Panamà un lloc especial. Nelva Araúz Reyes, del blog Escriptors de la Llibertat, parla d'una llegenda on l'arquitecte del món va donar al país característiques particulars:
L'enginy de l'arquitecte no va tenir límits i va crear tot el necessari perquè aquell lloc fos realment privilegiat i gaudís d'un toc de màgia que pogués enamorar a tot aquell que trepitgés el seu sòl, de manera que existissin no una, sinó moltes raons perquè qui ho conegués ho portés sempre en la seva memòria i qui naixés allí no li quedessin ganes d'anar-se.
Definitivament Panamà ha estat en la ment dels panamenys durant aquests dies. Cadascun, amb el seu propi estil i inquietuds, reconeix les coses bones així com les debilitats del país, però el punt comú és que els importa el que ha estat, la qual cosa és i sobretot el que serà Panamà en el futur.
En Contrapunt, Ariel va escriure:
Crec que el veritable patriotisme radica a reconèixer el balanç que fa al meu país ser el meu país. No és la seva perfecció, no són només les coses bones, són també aquelles coses que ens molesten i inclusivament la que ens avergonyeixen.
En Així és el meu País, Yohel Amat expressa amb singular orgull el que potser molts senten per la seva pròpia terra:
Pàtria és mai perdre aquest sentiment que hem vingut a aquest món a complir un propòsit; a omplir un buit; a complir amb una missió, però sempre sense oblidar i sense deixar d'agrair el privilegi d'haver nascut a la terra mes bella del nostre planeta: Panamà!
