La mort d'Aaron Swartz i la necessitat de l'Open Data en la investigació científica

Dissabte passat una notícia tiñó de dol la xarxa, Aaron Swartz, un dels personatges més carismàtics de la xarxa i un geni de 26 anys, s'havia suïcidat. Confesso que la notícia em va deixar gelat perquè, malgrat la seva joventut, Aaron Swartz s'havia convertit en algú que havia contribuït enormement a construir l'Internet que, a dia d'avui, tots gaudim i, en el seu llegat, ens deixa les seves contribucions a la definició de RSS o de Creative Commons. Precisament, les seves fortes conviccions en suport a la cultura lliure van ser les que ho van portar a asseure's davant d'un tribunal per un acte valent que, vist amb certa perspectiva, va ser portat a l'extrem per Estats Units: va ser acusat de crims informàtics per fer-se amb milions d'articles científics de JSTOR.

Durant el cap de setmana, i també durant el dia d'avui, s'ha parlat molt del cas de Swartz perquè, aquesta propera primavera, s'enfrontava a un procés judicial en el qual la fiscalia demanava una pena de 35 anys de reclusió i un milió de dòlars de multa per violacions de copyright. El delicte? Pel qual no conegui el cas en profunditat, al setembre de 2010, Aaron Swartz es va connectar des de la xarxa del MIT a JSTOR (un enorme repositori d'articles científics) i va descarregar al voltant de 4 milions de documents amb l'objectiu d'alliberar-los (encara que no va arribar a fer-ho) i, encara que JSTOR es va mantenir en un paper discret (retirant la seva demanda) i el MIT va mantenir una còmoda neutralitat, el Govern d'Estats Units va actuar d'ofici.

Aquesta actuació del govern, per a un bon nombre de persones (entre les quals m'incloc), va anar tremendament exagerada i prova d'això és la pena sol·licitada per la fiscalia (35 anys de reclusió i una compensació d'un milió de dòlars) que, pràcticament, col·locava l'actuació d'Aaron Swartz al nivell d'un atac terrorista i que, davant tanta pressió, ho va portar a la vora de la depressió. Si ben l'advocat de Swartz ha comentat avui que tenia una estratègia per afrontar el judici (i que haguessin tingut possibilitats de guanyar), el fet és que Aaron Swartz està mort per una acusació que, vista en perspectiva, és un cúmul de despropòsits i ens mostren alguns dels contrasentits del món del copyright i la investigació científica actual (encara que ara els càrrecs hagin estat retirats).

Són moltes les universitats de tot el món que estan subscrites a revistes científiques i a repositoris d'articles d'investigació que, cada dia, són utilitzats per milers d'investigadors per buscar referències o realitzar treballs per a les seves tesis doctorals o qualsevol altre tipus de treball acadèmic. Aquestes subscripcions no són gratuïtes i, de fet, no és alguna cosa que estigui a l'abast de qualsevol butxaca pel que, per a molts investigadors, les xarxes de les Universitats són l'únic punt d'accés a aquest coneixement.

Al meu entendre, una bona part d'aquest coneixement (per no dir tot) hauria de ser lliure i no és una opinió infundada posat que, en una gran proporció, les investigacions estan finançades amb fons públics. No té sentit que els Estats dediquin fons a la investigació i que aquesta acabi materialitzada en patents i articles subjectes a copyright que estan emmagatzemats en bases de dades que són de pagament. Les investigacions sufragades amb fons públics haurien de ser d'accés lliure i universal a través de la xarxa, alguna cosa que a Estats Units es va sol·licitar formalment al govern i que, per exemple, a Regne Unit serà alguna cosa obligatori a partir de l'any 2014.

Transmetre el know-how, cooperar o optimitzar esforços (a més del reconeixement i els mèrits acadèmics) són alguns dels objectius de la publicació dels resultats de les investigacions en revistes o congressos però, amb el pas del temps, s'ha convertit en un negoci editorial subjecte a les estrictes i dures regles del món del copyright més arcaic i ranci. I encara que pugui semblar que estic parlant d'una utopia, projectes com Gene Expression Omnibus ens demostren que és possible optimitzar esforços i que no és necessari "pagar" per alguna cosa que "ja s'ha pagat", és a dir, pagar amb fons públics l'accés a un coneixement que ja ha estat sufragat per fons públics.

Com ben ha comentat la família d'Aaron Swartz, la seva mort va més enllà de la tragèdia d'un noi de 26 anys que va decidir posar fi a la seva vida; és un cas de persecució extrema per part d'un aparell anquilosado en el passat que va portar un "gest de protesta" al nivell d'un delicte extremadament greu i que ens mostra que, per molt que parlem avui dia de transparència o d'Open Data, la informació i el coneixement segueixen sense ser tot el lliures que desitjaríem.

El cas d'Aaron Swartz hauria d'obrir un gran debat en el si de la comunitat científica i servir de reflexió per intentar derrocar, d'una vegada per sempre, els mecanismes actuals d'accés a la informació de caràcter científic i alliberar com a mínim, igual que té plantejat Regne Unit, les dades procedents d'investigacions sufragades amb fons públics perquè, en procedir dels nostres impostos, haurien de pertànyer a la ciutadania.

L'entrada La mort d'Aaron Swartz i la necessitat de l'Open Data en la investigació científica apareix primer en ALT1040.